Mauritània  és una de les terres més  desconegudes del nord d’Àfrica. Però la història del país, i de Walata en particular, deixa parat a més  d’un  per la seva complexitat i  la seva riquesa  culturals,   fruit del pas de diferents civilitzacions per  aquests territoris de tradició i  esperit nòmades.

Visitant la regió mauritana del Hawd ens trobem importants restes prehistòriques anteriors a la dominació soninké sobre la regió. A l’anomenada cultura del Dhar Tisit - Walata, una cultura neolítica única  i datada entre el 2000 a.C. i el segle III a.C., 400 assentaments – alguns d’ells veritables ciutats – formaven part d’aquest conjunt de poblacions.

Molt probablement el llegendari regne de Gana, que va controlar durant més de cinc segles el tràfic de l’or del Sudàn occidental als mercats mediterranis a través del desert, és fruit d’aquesta civilització la decadència de la qual va començar per un empitjorament climàtic i per l’entrada dels berebers  a la regió. Els historiadors situen precisament en aquest context les primeres referències a Birú, una població  d’origen soninké que  segles més tard es va convertir en Walata.

Gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica, Walata es  va convertir en una cruïlla de civilitzacions dins Mauritània, el país dels nòmades. Històricament va formar part de la ruta comercial que travessava el Sàhara en direcció al Magreb i àrabs, berebers i  integrants de la cultura negra hi passaven deixant-hi la seva empremta cultural. D’aquesta manera, aquesta ciutat  es va convertir en un focus intel.lectual de l’Islam durant els segles XVII i XVIII, quan fins i tot va ser el refugi  de savis musulmans. En aquells temps  Walata va arribar a tenir 6 escoles coràniques i els principals doctors de la llei islàmica hi donaven classes. Cadascun dels carrerons i edificis que trobarem durant  la nostra visita a la ciutat són una mostra viva de l’herència cultural de segles passats.