La Bilioteca de Walata és un dels llocs als que no podem deixar  d’anar si  volem conèixer l’apassionant història d’aquesta ciutat, ja que té un important  fons de documents manuscrits que dóna una completa informació sobre la societat sahariana. Aquest espai únic i irrepetible rep  el nom de Talib Bu Bakar, un erudit de la tribu Al-Amhayib. Gràcies al minuciós treball d’aquest intel.lectual  que va morir el 1917 es conserven les tradicions orals i escrites de Walata.

Una altra visita indispensable és la del Museu Etnogràfic de Walata, la col.lecció del  qual, de gran riquesa i interés, ens condueix per diferents àmbits de la vida i la cultura walatís. A les seves sales  d’exposició ens endinsem en aspectes de la seva vida quotidiana i hi podem apreciar objectes de gran bellesa i singularitat. Hi  ha també una sala dedicada exclussivament a la vida i cultura nòmades, una de les més significatives de Mauritània. Si bé el percentatge de població nòmada ha anat baixant al llarg de les últimes dècades, no podem deixar d’interessar-nos  per aquesta  societat  la riquesa cultural de la qual segueix present a la Mauritània actual.

Passejant pels carrers de Walata podem gaudir de la seva bella arquitectura feta de tova vermellosa  i de la seva estructura  urbana tan peculiar. Els  carrers són estrets, una mica laberíntics, i molts cops ens sorprenen amb passatges coberts que ens permeten un descans a l’ombra. Ens trobem també places amples com la carismàtica Plaça Gdnou, on hi ha la Madrassa o escola corànica.

A aquesta escola, de gran renom a l’època  de l’esplendor de Walata, hi anaven estudiants d’altres regions del país i fins i tot de l’estranger. Ens sorprenen també les seves cases tradicionals, que  visitarem aprofitant una  invitació a pendre el té per part dels seus habitants.

Als voltants de la població es troben també diferents restes arqueològiques que  són una bona mostra del que va ser la vida a la regió de Walata al llarg dels temps. Al  Dhar, a pocs kilòmetres a l’oest de la ciutat, podem visitar els vestigis d’una aldea neolítica de la coneguda com “cultura del Dhar Tichitt- Walata”. Aquesta cultura, que va ocupar el Dhar entre el IV i el I  mil.leni a.C., ens va deixar més de 400 poblets construits en pedra que són el testimoni d’un  període en el que les condicions climàtiques eren més favorables que ara i permetien a les poblacions d’aquesta regió viure en gran part de la pesca