 |
L’arquitectura de Walata ens demostra la seva capacitat d’adaptar-se a un mitjà tan dur com el clima desèrtic sense perdre el gust per l’ornamentació i la filigrana estètica. El seu casc urbà, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1996, n’és un bon exemple.
Cadascun dels elements urbanístics de Walata respón a una certa vocació urbana. Al recòrrer la localitat hi veiem restes de la seva antiga muralla i diferents rihab o placetes amb un pou central on hi conflueixen els estrets carrerons walatís. I no deixem pas de banda les zullaylat, una mena de carrerons coberts situats a llocs ventilats de la ciutat que volen ser un punt de reunió, de refresc i descans davant la calor per a tots els seus habitants. A part d’això, una completa descripció de l’arquitectura de Walata no pot oblidar els seus barris perifèrics i alguns dels seus edificis administratius i militars, propis de la ciutat fronterera que és.
Tampoc no podem deixar de referir-nos a la Batha o presa, on es recull l’aigua de les pluges i on van a beure els ramats de camells, cabres i vaques dels habitants de Walata i dels campaments nòmades dels voltants.
|
|
El color de les cases de Walata destaca especialment als ulls dels turistes que visiten la ciutat. És fruit d’una mescla que recobreix les construccions i que es fa a base de morter de fang, excrements de vaca, aigua i pigment d’oligist. Però aquests edificis són també interessants per la seva estructura, on la funcionalitat n’és la protagonista principal. D’aquesta manera els ebembi o grans esglaons que reforcen les façanes de les cases tenen per objectiu protegir les parets de la erosió i funcionen també com a seient propici per la conversa i són fets servir per la població com a lloc de trobada al capvespre.
La distribució dels espais de la casa tradicional walatí, que normalment es divideix en dues plantes, es fa segons el següent esquema:
L’entrada o façana ornamentada
El-hawsh, o pati
Kettu, o estança d’hivern
Segfe, o cambra interior.
Derb, o sala d’estiu.
Makem, o magatzem.
Stahj, o terrat.
Surur stahj, o terrassa major.
El-Qerb, o habitació alta.
|
